Apunt d’esgotar les últimes existències. Com han anat les vendes?
Bé, però ha costat més que l’any passat i s’ha notat el mercat més aturat. Esperem que els darrers dies es pugui acabar de vendre tot.
I què ha passat?
Normalment la planta de qualitat els darrers dies abans de Nadal té bona sortida, pels qui fan les compres a darrera hora.
La ponsètia fa més de 30 anys que és un producte de Nadal. No passa de moda ni res li treu el lloc?
Crec que no perquè s’ha convertit en un producte que identifica molt bé què és el Nadal i és molt fàcil de transportar a casa. No estem parlant de portar un arbre, tot i que aquest
està fent una repuntada i la gent torna a comprar arbre.
El de plàstic queda descartat?
Sembla que és el que hauria de ser. Millor natural.
Tornant a la ponsètia, no és pas una planta d’aquí però s’hi ha adaptat bé, no?
És originària de Mèxic. Tot es va iniciar als Estats Units en el moment que un senyor la va importar de Mèxic, i a partir d’aquí es va globalitzar. És una planta que és difícil que
passi de moda perquè s’ha fet un nom i s’identifica el vermell amb el Nadal. Pot estar a dins de casa, mentre que el ciclamen no aguanta tant a l’interior.
Quines són les recomanacions perquè no es mori?
La ponsètia no és una planta de temporada. És un arbust que podem veure sembrat al carrer. S’ha de cuidar bé perquè ha de tenir un reg delicat. Hi ha gent que la rega massa o gens, i
així és com l’acabem matant. Hi ha moltíssima gent, sobretot de més edat, que la sap cuidar, tot i que no se’ls torna vermella.
De què depèn, de la claror?
És un problema de temperatura amb l’adob.
Però als hivernacles no les tapen?
Això és per si vols que vinguin abans d’hora, perquè la ponsètia comença a florir quan el dia es comença a fer curt. Les varietats d’abans sí que venien molt tard i es tapaven, per
treure hores de llum perquè surti la flor.
El clima del Maresme els va bé?
Tenim un bon clima. Fer-la fora d’aquí té un cost de calefacció important. Ja hi ha gent que en fa a llocs més freds, però els costos pugen. No poden baixar de 12 a 14 graus a dins
l’hivernacle perquè tinguin un bon color i s’acabin fent maques.
Ara, com les maduixes, reivindiquen les ponsèties d’aquí.
A mi em sembla bona idea perquè es barrejava la producció d’altres punts d’Espanya, sobretot la que ve d’Almeria, amb la nostra. La nostra és diferent, i això el consumidor ho ha de
valorar.
I com s’aprecia que és d’aquí?
Aquí té un color més intens. Les que arriben d’Almeria totes venen amb un Pentaclip, que és un plàstic rígid per evitar que es trenqui quan es manipula. A la nostra no li fa falta. La
durabilitat i el clima donen qualitat a la ponsètia d’aquí. Quan ve l’octubre la planta vol que a les nits comenci a refrescar, i allà no té aquestes condicions.
I per què aquesta campanya de la ponsètia de proximitat?
Cada cop teníem més camions de ponsèties d’Almeria que es quedaven aquí i la gent no sabia si eren nostres o no. Hi ha moltes floristeries que volen productes d’aquí per la
durabilitat, i això t’ho identifica.
Ho faran amb altres cultius?
Ja s’està fent, però cal fer-ho bé, amb productes que tinguin la qualitat que exigeix la marca que identifica que s’ha fet aquí.
La planta creix aquí però el planter els ve de fora?
Hi ha planter que es fa també al Maresme. Amb la ponsètia tenim una empresa molt important, que és Cultius Roig, que en fa moltíssim i li comprem molts dels productors. Així que la
planta neix i creix al Maresme.
La planta ha millorat genèticament i té diferents colors.
S’ha millorat molt i els colors que s’aconsegueixen són diversos, des de blanca, groga o fins i tot les diferents tonalitats virolades.
Amb el que es produeix al Maresme es pot abastir el mercat?
Jo diria que aquí s’arriben a produir un milió de ponsèties, potser una mica més. Crec que potser no cobrim tot el mercat proper, però es podria arribar a fer. El que passa és que
molts productors s’han fet enrere amb la competència d’Almeria i ha baixat la producció.
La lluita de preus...
Una ponsètia d’Almeria de qualitat aquí no té gaire diferència de preu. Ja veurem què passarà.
Ara a punt per a la primavera, no?
La ponsètia tanca l’any i per a mi és la campanya més forta. Ara toca buidar hivernacles i deixar-los nets per fer geranis.